dijous, 30 de gener de 2014

16.- PLAQUES DE CERÀMICA DE CARRERS, PLACES I ALTRES INDRETS

 Carrer de Sant Joan, Sitges, Garraf

 Casa Barrina, Plaça Marcel.li Valls i Prats, La Llacuna, Anoia

 Ceràmica de l'auca del carrer Petritxol de Barcelona

 Entrada carros, Puigcerda, Cerdanya

Placa de ceràmica al carrer de l'Esglèsia, Vilanova i La Geltrú, Garraf
 
 Placa de ceràmica de la Plaça Bisbe Comelles, Verdú, Urgell

Placa de la Casa Fusteria M. Martí, Carrer Rei Jaume I, 
La Geltru, Vilanova i La Geltrú, Garraf

Quan surto a fer fotos,  un dels temes que més hem crida l’atenció, són les plaques de Cerámica que hi ha a diferents indrets, ja sigui per anunciar un negoci, el cognom o el sobrenom d’una casa, plaques de carrers, etc.

Pot ser que el motiu del meu interès per la cerámica, sigui que fa uns anys vaig estudiar-ne a l’Escola Forma de Barcelona i vaig fer pràctiques a la Bisbal d’Empordà i sobre tot a la localitat d’Òdena a Igualada, on hi anava els caps de setmana a casa d’una família que tenien un negoci de cerámica i allà vaig aprendre  la pràctica d’aquest fantàstic art que enganxa a la majoria. Ho compaginava amb la meva feina i era realment un plaer. Fins i tot vaig arribar a fer una exposició col·lectiva.

Ara, amb la fotografia com a objectiu principal, no puc deixar de captar les diferents plaques i ceràmiques que trobo per tot arreu. Son tantes que es difícil fer-les totes, però intento que allà on vaig, captar-ne al màxim possible.

Destacaria les localitats de Sitges al Garraf, de Conesa a la Conca de Barberà i Valldemosa a Mallorca per citar-ne algunes, on la tradició d’aquesta cultura està molt arrelada.
Us en deixo un breu tastet, alhora que també una pàgina a Internet on en podreu localitzar moltístimes degut a que el seu col·leccionista, Josep Lluís Grau n’ha fet una autèntica recopilació. http://plaquesdecarrer.wikispaces.com/

dimecres, 29 de gener de 2014

15.- RECORREGUT PEL BARRI GÒTIC DE BARCELONA

 Esglèsia de Santa Maria del Mar
 Museu d'Història de la ciutat de Barcelona
 Esglèsia de Sant Felip Neri
 Catedral de la Santa Creu
Museu d'història de Barcelona

Fa pocs dies, vaig tenir l’oportunitat de poder passejar tranquil·lament de la mà d’una experta i al costat d’uns ex companys de feina, pel Barri Gòtic de Barcelona i poder admirar i conèixer molt més a fons i d’aprop, aquells racons que sovint ens passen desapercebuts i que amb la calma del passeig es poden gaudir molt més intensament.

El passeig va ser per la Plaça Sant Jaume, Palau de la Generalitat, Casa de la Ciutat, la Plaça del Rei, el Call, el Barri Jueu, la Catedral de la Santa Creu, un dels màxims exponents del gòtic de Barcelona, les muralles romanes, el Mercat de Santa Caterina, L’Església de Santa Maria del Mar, Museu Picasso, el Museu d’Història de Barcelona, la Pía Almoina, el Palau del Bisbe…. I caminar pels carrers estrets que tanta historia s’hi ha escrit. Els petits comerços, donen una personalitat molt pòpia al Barri que no envelleix tot i el pas del temps, sinó tot el contrari, les diferents remodelacions que ha tingut, l’hi han donat molta més vida.

Us aconsello una passejada i perdre’s per aquells fantàstics indrets i gaudir de tot el que us aporti, que será molt, sens dubte.

dissabte, 18 de gener de 2014

14.- DIES DE PLUJA





Els dies de pluja son aquells que conviden a estar-se a casa, al voltant d’una llar de foc, una copa de cava, llegint un bon llibre i oblidar-se del fred, de la humitat i de l’aigua que cau a fora, en un dia d’hivern com el d’avui.

Sempre he pensat que els dies humits son una mica tristos i ens serveixen per reflexionar, per endreçar les nostres idees i millor encara si som capaços de plasmar-les per escrit i llegir-les i rellegir-les...

No m’agrada gaire sortir els dies així i procuro fer les coses mínimes imprescindibles i torno a casa ben aviat per sentir-me còmode per escriure, llegir, veure una bona pel·lícula o escoltar la millor de les músiques que sempre acompanyen en dies de soledat com aquest. Us ho aconsello.

dilluns, 13 de gener de 2014

13.- EL MÓN ON VOLÍEN VIURE. Robert Capa, 15 de gener de 1939


Avui he assistit a la Seu de l’Antiga audiencia Nacional de Tarragona, a la preestrena del documental El món on volíem viure. Robert Capa, 15 de gener de 1939, coproduït per TV3, TVE i Lavinia Productora, escrit i dirigit pel meu fill Oriol Querol Ferré.

Aquests dies es compleix el setanta-cinquè aniversari de la darrera etapa de la Guerra Civil. El gener de 1939, a Catalunya gairebé mig milió de persones van fugir de la repressió franquista cap a l'exili, en molts casos per no tornar mai més. El documental analitza aquest 
drama a través de les fotografies que Robert Capa va capturar a la carretera de Barcelona a Tarragona el dia 15 de gener.

L’estrena es farà demà dia 14 de gener a les 21:50 al programa “Sense Ficció de TV3 i desprès faràn una breu entrevista al Guionista i Director. 
Demà durant l’emissió, TV3 proposarà el hashtag #RobertCapaTV3 per comentar-ho.
 


diumenge, 12 de gener de 2014

12.- VOLAR EN GLOBUS ES UNA EXPERIÈNCIA INOBLIDABLE








Volar amb globus es una experiència inoblidable.
 
He volat dos cops, el primer ja fa molts anys a la Plana de Vic i el segon fa uns mesos al Parc Natural de La Garrotxa i us puc assegurar que es una experiència que cal viure.
Son un cúmuls de sensacions difícils d’explicar les que es viuen. Des del primer moment en que es va inflant els globus ja veus que viuràs una aventura emocionant. Desprès quan hi puges i el globus es va enlairant quedant suspès i sentint l’aire a la cara…ja te’n vas adonant que ja no hi ha volta enrere.

La primera vegada el cel era molt clar i el vent just per enlairar-nos i deixar-nos portar, però la segona vegada, hi havia una boira espectacular que no es veia cap dels volcans que teníem a sota, però desprès quan el globus es va enlairar per damunt de la boira, es veu un espectacle difícil d’explicar. Només hi ha els núvols, el globus i tu… sembla que de cop hagis pujat cap el cel.

A més de l’experiència, allà a dalt vàrem brindar amb cava de Sant Sadurní d’Anoia mentre degustàvem una coca de llardons d’Olot… Ni us explico el cúmul de sensacions que es viuen, sense cap tipus de por, molt ben dirigits per persones joves però molt expertes i aixó ho demostren quan han d’aterrar, que ho fan milimetricament on estava previst.

Per acabar-ho “comme il faut”, al baixar, es fa un esmorzar de pagès amb embotits, pa amb tomàquet i mongetes de Santa Pau que es posa al cos de meravella, tema a destacar com també l’amabilitat i professionalitat de totes les persones que fan possible que sentis l’aventura d’una forma molt especial i que la recordis per sempre mes.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...